En general, els parafangs de goma es poden classificar en dues categories principals segons la seva estructura: els parafangs de goma massissa (de tipus no- flotant) i els parafangs de goma flotant.
Els parafangs de goma sòlida (de tipus no- flotant) són els dispositius anti-col·lisió més antics i utilitzats per als vaixells de moll. En funció de les condicions de tensió que experimenten, es poden classificar en tipus de cisalla, tipus de rotació i tipus de compressió; En funció de la seva estructura, els parafangs de goma massissa es poden classificar com a tipus D-, cònics, en forma de tambor-, en forma de-ventidor, rectangulars, cilíndriques, etc.
Els parafangs flotants de goma poden flotar lliurement a la superfície de l'aigua. Segons el seu mitjà d'amortiment intern, es poden dividir en: parafangs inflables de goma i parafangs de goma farcits.
Els parafangs inflables de goma utilitzen aire comprimit com a mitjà, dissipant l'energia de col·lisió a través del treball realitzat per l'aire comprimit.
Els parafangs farcits d'escuma-, també coneguts com a parafangs sòlids de poliuretà, tenen un mitjà d'amortiment format principalment per materials d'escuma de cel·les tancades-, com ara EVA espumat, poliuretà espumat i cautxú espumat.